Hi ha un lloc molt interessant en els directes quan els músics es descontextualitzen tot sortint de les seves formacions escèniques habituals. De ben segur és una pràctica habitual als circuits de jazz, en la reinterpretació dels denominats standards, d’aquelles cançons i composicions recopilades als enciclopèdics manuals de Berklee. Però en el decurs d’aquest festival, amb la possibilitat d’escoltar amb atenció plena les composicions de cada músic, de cada formació, peces que potser un dia esdevindran també standards per a les futures generacions de músics, ha estat en l’anar recorrent aquests concerts diaris que hom ha tengut l’ocasió de viure també la reinterpretació, aquell instant màgic i irrepetible en concerts on els líders de formació han tocat amb músics locals, sovint coneixent-se poques hores abans del concert, en el moment d’arribar a l’escenari.

Aquest ha estat el cas de peces com ‘Orthodox’ o ‘The giant everywhere’ de Reiner Baas, ho serà segurament el ‘Coko’ de Maarten Hogenhuis que avui actua amb la formació que lidera, Bruut!. Composicions enormes, captivadores i que interpretades per diferents músics, a diferents escenaris assoleixen noves lectures, nous matisos i permeten a l’espectador tastar com, en el cas d’ahir, les interpretacions rítmiques són a càrrec de dos músics enormes: el mallorquí Teo Salvà (que a més d’exercir de mestre de cerimònies va oferir un concert magnífic a la bateria) i el català Vic Moliner al contrabaix, al que ja havíem escoltat amb el Xavi Torres Trio la setmana passada a Esporles. D’ell és l’evocadora peça ‘Benestar’, que el quartet va interpretar també ahir Sa Pobla.

El quartet va tocar també el clàssic ‘All or nothing at all’, ‘Caravan’ de Juan Tizol, ‘Body and soul’ de Johnny Green o ‘Monks Dream’ del gran Thelonious Monk entre d’altres peces.
Foto: Joan Castells
——–

Avui a les 20:30 serà el torn de la banda Bruut! liderada per Maarten Hogenhuis. El poderós quartet holandès proposa una fusió del jazz amb el western, melodíes que poden remetre al cinema de Quentin Tarantino sempre cavalcant sobre bases rítmiques molt intenses i que inciten al ball i la disbauxa.
Serà a la Fàbrica Ramis d’Inca. Vos hi esperam