Alternatilla Jazz In Mallorca 2019

País convidat Portugal

INICI XXXXXPRESENTACIÓ XXXXXQUI HO FA POSSIBLE XXXXX PROGRAMA OFICIAL XXXX PROGRAMA PARAL·LELES XXXX 

Maó / Teatre Principal

Dissabte, 23 de novembre de 2019 a les 20.00 h

Andrea Motis Band

Andrea Motis, Veu i trompeta.
Joan Chamorro, Contrabaix, saxo tenor, flauta i veu.
Ignasi Terraza, Piano.
Josep Traver, Guitarra.
Esteve Pi, Bateria.
Sergio Krakowski, Pandeiro.
Fernando De Papa, Cavaquinho.
Matthieu Guillemont, Guitarra de 7 cordes.
Gabriel Amargant, Clarinet i saxo tenor.
Christoph Mallinger, Violí.

Amb la música d’ídols de la talla de Louis Amstrong i Chet Baker, la jove trompetista i cantant porta amb Joan Chamorro sorprenent el públic des de 2012, quan Quincy Jones es va fixar en ella i la va convidar a compartir escenari. Després de publicar el seu primer disc per a Impulse, Emotional Dance, Andrea Motis torna ara amb un nou projecte anomenat Do outro lado do azul, dedicat a un dels països que més han influït en la música universal, Brasil Un viatge cap a una terra plena d’alegria musical de la mà d’Andrea Motis i Joan Chamorro Quartet juntament als convidats especials de categoria. Músics d’un cantó i l’altre de l’oceà ens presentaran temes principalment brasilers d’arrel i tradició, amb ritmes com el bolero, choro i la samba, entre d’altres.

El quintet jazzístic habitual liderat per Andrea Motis es connectarà amb instrumentistes d’alt nivell amb els quals ens endinsarem als orígens més profunds de la música brasilera. També podrem escoltar algunes composicions precolombines i altres de noves que fusionen jazz i música brasilera i que han estat compostes per Sergio Krakowski, Ignasi Terraza, Tom Harrell, Joan Mar Sauqué i Andrea Motis.

Encara que Andrea Motis només tingui 24 anys, la seva maduresa musical supera amb escreix l’expectativa dels seus anys. Això es deu al fet que va començar a tocar la trompeta als set anys i tres anys després va començar a estudiar jazz a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu amb Joan Chamorro, que la va reclutar poc després perquè formés part de la seva banda, tot i ser una adolescent.

Mentre seguia estudiant a l’escola va ser membre de la Sant Andreu Jazz Band durant nou anys, període en el qual va gravar vuit discos i va tocar en directe amb noms de la talla del trombonista Wycliffe Gordon, el saxofonista Jesse Davis, el clarinetista Bobby Gordon i el saxofonista Dick Oatts, entre d’altres. A banda de la trompeta Motis toca el saxo alt. Però es va estrenar com a cantant amb la banda de Chamorro. “La trompeta sempre ha estat el meu instrument principal”, diu Motis quan se li pregunta si prefereix la seva faceta d’instrumentista o la de vocalista. “Tocar la trompeta és com meditar per a mi, és una part molt important de la meva vida. Però no vull haver de triar només una de les meves vessants artístiques, perquè adoro tocar-les totes”.

La interpretació vocal de Motis es converteix en la protagonista escènica. Andrea Motis posseeix un alt encantador i versàtil, amb un subtil vibrato i un fraseig concís que li ha valgut comparacions amb referències estilístiques com Billie Holiday i Norah Jones. La seva destresa vocal es revela de forma immediata en el clàssic de Charles Daniels i Richard Whiting que obre l’àlbum, He ‘s Funny That Way. Potser no és una coincidència que aquest tema clàssic del jazz s’acostumi a associar des de fa molt temps a Lady Day. Motis i el seu ensemble fan justícia a la composició, ressaltant-la amb un contratemps de l’època del swing per antonomàsia, que va pavimentant el camí per introduir l’absorbent solo de Robinson. Motis el segueix amb un deliciós solo de trompeta que accentua el seu to àcid i el seu precís sentit del swing melòdic.