Jay-Jay Johanson

Han passat quinze anys des que l’artista suec Jay-Jay Johanson sorprengués l’escena trip-hop amb el seductor àlbum Whiskey, però la barreja original segueix tan embriagadora com sempre. Igual que els seus set discos anteriors, Spellbound demostra l’habilitat del músic per combinar els elements que componen el seu particular estil – una inclinació a la malenconia, una delicada insinuació d’un ric univers artístic, una veu com no n’hi ha d’altra – amb una correcta dosi d’experimentació, alhora conseqüent i atrevit, infinitament modern i sempre sorprenent.

El 1996 amb el seu debut, Whiskey, Jay-Jay emergeix com el lligam perdut entre el compositor francès ‘Francis Lai’ i els britànics ‘Portishead’. Tattoo el segueix el 1998. Amb Poison (2000) Jay-Jay publica el seu disc més fosc, replet d’ansietat i malenconia. Sentint la necessitat aventurar-se en nous camins, Jay-Jay publica Antenna el 2002. La seva estètica minimalista propulsada per un eufòric single, aconsegueixen que la popularitat de Jay-Jay s’estengui a nous territoris. El següent pas és Rush (2005), amb el que Jay-Jay canalitza el seu interès per la pista de ball. The Long Term Physical Effects Are Not Yet Known (2007) ens mostra el millor del Jay-Jay més jazzístic. Self-Portrait (2009), deixa espai per a seccions d’intrigant experimentació i enigmàtica sensibilitat.

El 2011 Jay-Jay publica Spellbound, un disc orgànic, càlid i vibrant, dominat per una distintiva tonalitat cinemàtica. Aquesta nova col·lecció de cançons ens mostra la personal mirada de Jay-Jay movent-se entre fronteres musicals: el caire folk que aporta la guitarra acústica s’acompanya d’un univers musical immers en jazz, i influenciat per l’orquestració de la composició cinemàtica. Jay-Jay, igual que els seus models – Ennio Morricone, Lalo Schifrin o Bernard herrmann – domina la narració musical d’una forma única, creant textures denses i paisatges evocadors.

www.myspace.com/jayjayjohanson