Solutions, by Noor

Durant la celebració de la Cimera del Clima celebrada a Copenhaguen el desembre de 2009, NOOR va presentar el projecte Consequences amb una sèrie d’iniciatives i esdeveniments oberts al públic. Nou reconeguts fotògrafs van decidir unir esforços per crear un projecte col·lectiu que mostrés els efectes de l’acció humana en el canvi climàtic. Aquest projecte va arribar a Mallorca de la mà de Fonart IB i el Festival Alternatilla amb una exposició inaugurada a Palma de Mallorca l’abril de 2010. Fonart IB també s’encarrega de la itinerància de l’exposició a Espanya.

Solutions és la segona part d’aquest projecte interanual sobre el clima, estudiant les solucions al canvi climàtic i les històries individuals d’aquells que tracten de viure una existència més sostenible. Els fotògrafs de NOOR investiguen què s’està fent i què es pot fer per ralentitzar o fer marxa enrere el canvi climàtic. Un enfocament de les històries humanes sobre fonts d’energia alternatives, energies renovables i els intents de pal·liar, ajustar o fer front a l’escalfament global. El canvi climàtic: el major repte a què l’home s’ha enfrontat mai.

El projecte Solutions es divideix en 9 històries, compostes per més de 600 imatges que cobreixen una varietat de temes. Un univers d’imatges que capturen les imaginatives solucions al canvi climàtic creades al voltant del món, des de Nova York a Brasil i el Congo, des de Xina a Islàndia, Bangla Desh i Kenya, de Sibèria a Cuba.

NOOR és un col·lectiu de fotògrafs i una fundació amb seu a Amsterdam, Holanda, que combina els talents i perspectives de deu fotògrafs procedents de vuit països diferents. Els seus membres estan entre els més experimentats fotoperiodistes en actiu. NOOR produeix innovadors i personals reportatges fotogràfics i multimèdia sobre informació i cultura. Les imatges de NOOR han aparegut en les millors publicacions internacionals, s’han exposat en galeries i museus de tot el món i han estat objecte de diversos llibres. Els fotògrafs de NOOR han creat, i continuen creant, un impacte en l’opinió pública a través de la fotografia.

Nina Berman (EUA, 1960)

Greening the Ghetto (Convertint en verd el Gueto). El Bronx, USA | Jul. – Oct. 2010

El que un cop va ser el barri baix més famós d’Amèrica està ara a l’avantguarda del moviment nacional per abordar el canvi climàtic amb justícia mediambiental, carrer a carrer. El que és bo per al planeta és també bo per al barri, el Bronx, immortaliltzat al cinema amb la seva barreja de veïns incendiaris, terrenys farcits d’enderrocs, bergants i amants del hip-hop, molt diferent ara al que era el 1977, quan el president Jimmy Carter va passejar per les seves ruïnes urbanes.

Els projectes a llarg termini de Nina Berman s’han centrat fonamentalment en el paisatge polític i social americà. Ha rebut nombrosos honors i premis incloent el World Press Photo, l’Open Society Institute i el New York Foundation for the Arts. El 2010 Nina va ser seleccionada per a la biennal d’American Art del Museu Whitney. Nina viu a Nova York.

Francesco Zizola (Itàlia, 1962)

Brazil’s Sweet Solution (La Dolça Solució Brasilera). Brazil | Oct. 2010

El que va començar com una forma de reduir la dependència del petroli en una dècada amenaçada per la primera crisi del cru i l’escassetat del petroli, ha portat Brasil a l’avantguarda de la batalla contra el canvi climàtic. Brasil, un gegant agroindustrial, és el segon productor del món d’etanol i el major productor mundial de canya de sucre, que és utilitzada com a primera matèria en la producció de bioetanol. L’etanol brasiler derivat de la canya de sucre és considerat com el biocarburant de més èxit fins avui, en termes d’equilibri energètic i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i lentament ha anat reemplaçant la gasolina i el dièsel en sectors significatius. Actualment el biocarburant s’utilitza no solament en els vehicles lleugers sinó també s’està provant en autobusos urbans i en plantes d’energia elèctrica.

Francesco ha fotografiat els principals conflictes armats i les seves crisis ocultes. Francesco ha rebut nombrosos premis i guardons internacionals, entre ells vuit World Press Photo i quatre Picture of the Year. Francesco viu a Roma.

Alixandra Fazzina (Regne Unit, 1974)

Tupande Miti! Sustainable Forestry (Enginyeria Forestal Sostenible). República Democràtica del Congo | Nov. 2010

La desforestació ocasiona aproximadament una cinquena part de les emissions de gasos efecte hivernacle. Protegir els boscos tropicals que sobreviuen en el món és clau per a la solució que afronti la crisi climàtica. Al Congo Est, la població ja és testimoni dels efectes de la desforestació quan comprova com canvien els patrons del clima i els rius comencen a assecar-se. El canvi climàtic en aquesta regió no és quelcom abstracte, quan talen els arbres, no arriben les pluges, alterant els cicles de les collites i exhaurint les reserves d’aigua. Al llarg de l’última dècada pot sentir-se un crit unànime, “Tupande Miti!” Plantem arbres!

La fotografia d’Alixandra Fazzina se centra en els conflictes que menys atenció mediàtica reben i en les, molt sovint oblidades, conseqüències humanitàries de les guerres. Estudiant Belles Arts va començar la seva carrera com a artista bèl·lica a Bòsnia. Des de llavors ha treballat com a fotoperiodista independent a Europa De l’Est, Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. Alixandra viu a Pakistan.

Kadir Van Lohuizen (Holanda, 1963)

Wind Energy in Xina (Energia Eòlica a la Xina). Xina | Nov. 2010

Des que la Xina s’ha compromès a seguir el camí del desenvolupament baix en carboni, és ara el segon productor mundial d’energia eòlica després dels Estats Units. Amb una capacitat d’energia eòlica de 25.8 giga watts. Tenint en compte la seva capacitat de tenir un fort increment, el 2011 aconseguiran ser el primer productor mundial. Grans granges eòliques amb milers de molins de vent s’estan construint a províncies com Mongòlia central, Xinjiang, Gansu, entre d’altres. Tindran capacitat de generar corrent suficient per abastar 55 milions de llars xineses.

Kadir ha cobert conflictes a Àfrica i a la resta del món, però probablement és més conegut pel seu treball sobre els set grans rius del món i el seu treball sobre la mineria de diamants. Ha rebut nombrosos premis, incloent dos World Press Photo. Actualment pertany al comitè de supervisió del World Press Photo i ha publicat quatre llibres de fotografia. Kadir resideix a Amsterdam.

Pep Bonet (Mallorca, Espanya. 1974)

Steamland, Geothermal Energy (La Terra del Vapor, Energia Geotèrmica). Islàndia | Nov. 2010

Gràcies a la singular localització geològica d’Islàndia, l’alta concentració de volcans a la zona és sovint un avantatge per a la generació d’energia geotèrmica, calefacció i electricitat. El 100% de l’electricitat islandesa prové de fonts netes i el govern planteja convertir-se en 30 anys en el primer país que abandoni per complet l’ús de carburants fòssils. L’energia geotèrmica és energia de calor generada de forma natural a la terra, que es manifesta en forma de volcans, aigües termals i guèisers. Quan aquesta energia supera els 150°C, es considera prou calenta com per ser utilitzada per generar electricitat i calefacció a Islàndia.

El treball de Pep se centra sobretot en els problemes d’Àfrica i en projectes a llarg termini. El seu treball sobre temes socials com el VIH/Sida ha generat nombroses exposicions a tot el món i la publicació de diversos llibres de fotografia. Pep ha obtingut el Premi Kodak al Fotògraf de l’Any, la beca Eugene Smith Humanistic Grant i diversos premis World Press Photo, a més de molts d’altres prestigiosos guardons. Actualment viu a Mallorca.

Philip Blenkinsop (Regne Unit / Austràlia, 1965)

Human-Powered Transport (Transport de Tracció Humana). Bangla Desh | Oct. 2010

Calesses de dues rodes tirades per persones, filtrant un remolí de blues de monòxid de carboni, conviden les mirades, furtives o no; i la proximitat desengabiada, amb la caixa oberta assegura una constant escena d’intercanvis; campanes, timbres i rialles repicant i sonant en els despertars col·lectius de l’illa. La salvació arriba a un ritme més lent i la pau i la tranquil·litat t’esperen enmig de l’embós de cotxets de tracció humana; pals eliminats del toc de botzina perifèric, l’egoisme al volant dels fills bastards dels propietaris cremadors de benzè i la seva beata ira circulatòria.

Des de la seva arribada a Àsia el 1989, el nom de Blenkinsop és sinònim dels conflictes oblidats. El seu treball, publicat internacionalment, ha servit de catalitzador per a nombrosos debats i, entrealtreshonorshaobtingutelPremideFotoperiodismed’AmnistiaInternacionalperlaseva excel·lència en el periodisme en defensa dels drets humans.. Blenkinsop viu a Àsia.

Stanley Greene (USA, 1949)

Hold the Sun in Your Hands (El Sol en Les Teves Mans). Kenya | Nov. 2010

Les llums d’energia solar són un dels arguments pràctics per solucionar el canvi climàtic i poden aportar una raó positiva tant econòmica com mediambiental pel seu potencial d’energia solar en zones de difícil accés on l’electricitat és cara i no és factible per la capacitat adquisitiva de les comunitats pobres. El Programa Juvenil Comunitari a Kibera, Nairobi, reuneix els joves dels barris baixos per crear llums solars i els diners que n’obtenen per això és compartit en la comunitat. Dins el centre juvenil hi ha un panell solar, però és l’únic a Kibera. La seva esperança és poder aconseguir construir panells solars per a tota la comunitat de Kibera.

Stanley Greene ha treballat extensivament a tot el món, El seu treball més conegut és el que va realitzar cobrint la guerra a Txetxènia, del qual ha publicat el llibre “Open Wound” el 2003. Ha rebut el premi Eugene Smith Humanistic Grant entre altres molts guardons. Stanley té la seva base a Nova York.

Jon Lowestein (USA, 1970)

The Cuban Solution (La Solució Cubana). Cuba | Oct. 2010

El 1991 la Unió Soviètica va abandonar el país deixant que Cuba anàs fent per ella mateixa. L’abundant i continu subministrament de petroli que tenia la seva economia va quedar paralitzat. Les importacions de petroli de Cuba van baixar fins a un 10% de les quantitats d’abans de 1990. Això va tenir molts d’efectes adversos en l’economia i va originar una allau de canvi en el comportament cubà: es va limitar el subministrament d’aliments, els vells i decrèpits cotxes dels anys 50 són utilitzats ara com a taxis, els cotxes s’usen de manera comunitària i els cubans han desenvolupat una infinitat d’innovadores formes de sobreviure al canvi.

Al llarg dels últims 10 anys, Jon s’ha especialitzat en projectes de fotografia documental en profunditat i a llarg termini, projectes que qüestionen l’estatus quo. El seu treball recent inclou històries d’Amèrica Central i de Sud-àfrica. Jon ha rebut el Premi Getty 2007 i el títol Alicia Patterson 2008. Actualment viu a Chicago.

Yuri Kozirev (Rússia, 1963)

Russia’s Green Exodus (L’Èxode Verd de Rússia). Sibèria, Rússia | Nov. 2010

El moviment de tornada a la natura i la terra, està atraient molts de professionals cansats del nou consumisme, de l’estat policial i de la corrupció. Viuen en “tipis” (botigues), crien cavalls i s’identifiquen amb els indis natius americans. Creuen en els poders màgics dels cedres i planten milers d’aquests arbres. Estan creant centenars de comunes ecològiques a remots racons de Sibèria, les muntanyes Atai i els boscos Karelian, a la recerca de la felicitat i de formes de vida alternatives. Iuri Kozyrev ha documentat quatre d’aquestes comunitats.

Natural de Rússia, Iuri ha cobert els principals conflictes de l’antiga Unió Soviètica – incloent les dues guerres txetxenes – des que va començar com a fotoperiodista professional fa vint anys. En els últims vuit anys ha passat la major part del temps a Bagdad treballant per a la revista Time. Iuri ha rebut nombrosos honors per les seves fotografies i diversos premis World Press Photo. Iuri té la seva base a Moscou.