Dona i experiències vitals

Artista autodidacta, Esteban Castillo combina la seva passió per l’escultura amb la professió de muntador. Encara que des de nin el va atreure el món de l’art i en especial l’escultura, no va ser fins fa uns set anys que es va decidir a donar via lliure a la seva inquietud artística treballant tant amb pedra com amb ferro per crear peces originals.

A les seves escultures, la dona, la seva sensualitat i les seves formes són la seva inspiració. A partir del volum estableix un diàleg formal amb l’espai, juga amb la llum que incideix sobre ella i es val de la qualitat de la pedra (el material elegit per aquesta mostra) i la destresa tècnica, per aconseguir expressar la força de la bellesa del cos de la dona.

La figura femenina es materialitza en aquestes obres que representen mullers, filles, mares, germanes, deesses, reines… en definitiva la dona i les seves experiències vitals, des de les més positives com l’embaràs fins a les més dramàtiques com l’anorèxia, l’avortament o el càncer.

Esteban no mesura la bellesa d’una dona per la seva complexió o les seves robes sinó que cerca la puresa i la tendresa de les formes. Sense que importin els estereotips de bellesa, Castillo ens mostra la delicadesa que tota dona té en les seves formes femenines, a través de les corbes i la seva sensualitat reposada.

Durant els seus passejos pel camp Esteban descobreix roques, pedres en què la seva imaginació troba bells cossos femenins, i s’enfronta amb valentia a la dura pedra, extraient d’ella suggeridores figures, aconseguint transformar la roca de manera que el material transmeti la suavitat i delicadesa de la pell femenina, i alhora, la força de les vivències existencials de la dona i el reflex que aquestes deixen en la seva anatomia.

“La bellesa de la dona es troba il·luminada per una llum que ens porta i convida a contemplar l’ànima que habita tal cos, i si aquella és tan bella com aquesta, és impossible no estimar-la.” —Sòcrates