Ciudadano negrín

Primer premi Festival de Cinema Documental de Jaén

Juan Negrín, darrer president del govern de la II República, és un personatge sobre el qual gravita una mena de llegenda negra. El 1936, quan va començar la guerra civil, com a ministre del tresor, va ser el responsable de l’enviament de l’or del banc nacional d’Espanya a la Unió Soviètica. Com a president del govern (1937-39), era considerat un titella d’Stalin, i hauria permès purgues de l’aparell de seguretat soviètic a la part republicana del país. Després de la derrota enfront de les tropes de Franco, va fugir a França on moriria el 1951. Criticat per vencedors i vençuts, abans de morir, va demanar que a la seva làpida figuressin només les seves inicials.

El documental s’enfronta als estereotips sobre el personatge per mostrar-lo com algú immers en els jocs de la política local i internacional. La pel·lícula està basada en els records, discursos i curtmetratges realitzats pel mateix Negrín. De l’últim primer ministre republicà en parlen també els seus néts, als qui va educar a l’exili. Ciutadà Negrín permet a l’espectador aprofundir en la biografia i en la rica personalitat de Juan Negrín, i alhora ens possibilita enfrontar-nos als fets i mites sobre la seva persona sense prejudicis.

Sigfrid Monleón: diplomat en direcció pel ‘Centro Sperimentale de Cinematografía de Roma’, des de 1981 col·labora amb el setmanari valencià ‘Cartelera Turia’. Autor dels llibres Els anys més curts de la nostra vida, La mirada secreta de Gianni Amelio i Paolo Branco: La producció independent. Dirigeix diversos curtmetratges, entre els que destaquen Si arribes o és tornada. El 2001 estrena la seva òpera prima L’illa de l’holandès i el 2006 estrena La bicicleta. El 2008 dirigeix el documental L’últim truc. Emilio Ruiz del Rio, nominat al Goya i guanyador del Primer Premi al I ‘Festival de Cinema Documental de Jaén’. L’any 2010 estrena El cònsol de Sodoma que rep cinc nominacions als Goya.

Carlos Álvarez: guionista i co-director de Ciutadà Negrín. Co-guionista de Mararía, pel·lícula d’Antonio J. Betancor, candidata a cinc Premis Goya 1998, entre ells millor guió adaptat. Responsable de continguts i cap de guionistes de ‘Mediareport Produccions Audiovisuals i Canal Canàries’. També va dirigir diversos programes especials per a la Televisió Canària.

Imanol Uribe: el 1979 va estrenar el seu primer llargmetratge El procés de Burgos. La pel·lícula va rebre diversos premis, entre d’altres, la Perla del Cantàbric al ‘Festival de Cinema de Sant Sebastià’. La seva preocupació pels temes relacionats amb el País Basc és una constant al llarg de la seva trajectòria professional, amb obres com La fugida de Segòvia o La mort de Mikel. A la seva filmografia podem destacar també Adéu, petita (1986), El rei esbalaït (1991), Dies comptats (1994), Bwana (1996), Pleniluni (2000), El viatge de Carol (2002) i La carta esfèrica (2007). Ha estat productor de cintes com Secrets del cor, Visionaris, Segon assalt o el film coral Hi ha motiu, del que també va dirigir un episodi.