Escuchando al Juez Garzón

Escoltant el Jutge Garzón és un documental-entrevista realitzat per l’escriptor Manuel Rivas al jutge Baltasar Garzón. En la pel·lícula el magistrat fa un repàs a la seva trajectòria personal i professional sense evadir cap dels temes compromesos i mediàtics en els que s’ha vist embolicat. Es va estrenar el 14 de febrer de 2011 a la secció Berlinale Special dins el ‘Festival Internacional de Cinema de Berlín’.

Isabel Coixet a Baltasar Garzón: “si em demanes per què vull fer aquest projecte, les úniques coses que se’m passen pel cap són: perquè la quantitat de porqueria que cada dia s’aboca sobre tu em causa una indignació visceral que m’és difícil explicar amb paraules i perquè tinc una filla de dotze anys i no vull que creixi pensant que a la gent que destaca en el seu treball, la castiguen precisament per això”.

Isabel Coixet

Isabel Coixet ha creat un univers propi amb les seves pel·lícules, afalagada per la crítica per la sinceritat i sensibilitat del seu llenguatge cinematogràfic.

Va començar a fer pel·lícules quan li van regalar una càmera de 8 mm per la seva primera comunió. Després de llicenciar-se en Història, es va dedicar a la publicitat. Va guanyar molts de premis pels seus espots i finalment va fundar la seva pròpia productora l’any 2000, ‘Miss Wasabi Lab’. El 1988, Coixet va realitzar el seu debut com a guionista/directora amb Massa Vell Per Morir Jove, que li va suposar una candidatura als Goya. Va realitzar la seva primera pel·lícula en anglès el 1996, Things I Never Told You. El 1998 va tornar novament a un guió en espanyol amb l’aventura històrica Als que estimen.

L’èxit internacional va arribar el 2003 de la mà del drama intimista My life without me (La meva vida sense mi), amb Sarah Polley, molt elogiada al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Coixet va continuar treballant amb Polley a The secret life of words (La vida secreta de les paraules) el 2005. La pel·lícula va ser premiada amb quatre Goyas.

El 2005, Coixet es va sumar a altres 18 cineastes internacionals per a l’innovador projecte col·lectiu Paris je t’aime. També ha realitzat destacats documentals de temes de gran importància com Invisibles, sobre Metges Sense Fronteres i el documental Viatge al cor de la Tortura filmat a Sarajevo i premiat al Festival de Cinema dels Drets Humans.

El 2008 estrena Elegy, rodada a Vancouver amb Penélope Cruz i Ben Kingsley i presentada al 58è Festival Internacional de Berlín. El 2009 estrena a la selecció oficial del Festival de Cannes la pel·lícula Map of the Sounds of Tokio. El mateix any inaugura From I to J, una instal·lació homenatge a l’obra de John Berguer. Aquest any rep la medalla d’or de les Belles Arts a més de formar part del jurat de la 59a edició del Berlín Film Festival. També el 2009 filma el documental Aral, la Riba Perduda a Uzbekistan.

El seu últim treball és la pel·lícula documental Escoltant el jutge Garzón (2011).