Lou Reed: Romanticism

El Festival Alternatilla es complau a presentar una exposició de fotografies de Lou Reed: impressionants imatges en blanc i negre de motius paisatgístics i arquitectònics, captades durant els viatges de l’artista a Escòcia, Dinamarca i Big Sur, entre d’altres.

Les fotografies han estat captades amb una càmera digital que Reed ha adaptat per “veure” la zona infraroja, la qual cosa els dóna una aura d’estranyesa, com d’un altre món. Tenen una qualitat atemporal, però són simultàniament molt modernes, com el mateix Reed. Són sorprenentment petites d’escala, el que fa que aquestes sorprenents imatges naturals siguin personals, portàtils i íntimes.

Al principi amb el seu grup, la Velvet Underground, i després com a artista en solitari, Lou Reed ha estat innovant en el camp de la música des dels anys 60. El seu nom és sinònim de l’avantguarda novaiorquesa, i de la ciutat mateixa. Amb la seva fotografia, Reed ara s’ha allunyat de Nova York: mentre que la seva primera col·lecció mostrava retrats de la ciutat, la nova es centra en escenaris més pastorals.

Aquesta col·lecció de fotografia pren el nom del moviment artístic dels segles XVIII i XIX que advocava per un retorn a l’emoció, la bellesa i la desconeixença de la natura com a contrapartida a l’èmfasi de l’era industrial en el desenvolupament tecnològic i la recerca del coneixement racional. Les imatges de Reed reprenen aquest impuls, es centren en l’estètic i en el sublim: l’esplendor d’un sol arbre contra el cel escocès encapotat, banyat en llum. No obstant això, també hi ha quelcom misteriós i inquietant en alguna de les fotografies; l’absència de figures humanes, un camí que passa sobre un pont, cap a un bosc dens i ombrívol. Reed ha adaptat recentment l’obra El Corb, del poeta i escriptor Edgar Allan Poe; allò que esdevé sobrenatural és un tema que subscriu una gran part de la seva obra recent. Potser, com els romàntics, Reed està comentant una altra Revolució Industrial: els ràpids desenvolupaments de la globalització estan tornant a posar la natura en perill, literal i metafòricament. La bellesa dels seus paisatges pren així un significat més urgent.

Reed diu de la seva obra: “M’encanta la fotografia. M’encanta la digital. M’encanta la digital. És el que sempre havia desitjat. Estar a la càmera i experimentar l’èxit sorprenent de les creacions de la vida precipitades a través de la bellesa de l’impressionant poder detallista de la lent de vidre. Una nova lent alemanya m’emboira. Els colors i la llum que va arribar a veure a través de la bellesa de la càmera. Un amor que dura per sempre, és l’amor de la lent de la nitidesa, de la calor de l’esperit, i de la profunditat i el sentiment. Fa que el meu cos aboqui emoció en el batec del món. Un gran intercanvi. Penso en la càmera com en la meva ànima. Molt semblant a la guitarra. La meva encantadora Alpha amb agafadors de palissandre. Què més podries necessitar?”

Lou Reed ha treballat en diversos mitjans durant més de trenta anys. Al costat del seu grup, la Velvet Underground, va ser admès al Rock ‘n’ Roll Hall of Fame el 1996. Ha actuat i composat per un gran nombre de pel·lícules, i se li ha atorgat l’honor de Cavaller Comandant de les Arts i les Lletres del govern francès. És l’autor de Pass thru Fire: The Collected Lyrics (traduït al català com Travessa el Foc. Recull de Lletres) i l’obra El Corb. Els seus anteriors llibres de fotografia, tots dos publicats amb Steidl inclouen Nova York i Emotion in Action.