Conseqüències

Un projecte signat per nou prestigiosos i experimentats fotoperiodistes, procedents de set països diferents. Fotògrafs que han produït i continuen produint un impacte en l’opinió pública a través de la fotografia. Tots ells treballen de forma independent i junts han creat NOOR, un col·lectiu i fundació per generar nous projectes combinant les seves inquietuds i talents.

A l’estiu de 2009, aquests nou fotògrafs van decidir unir els seus esforços per crear un projecte col·lectiu que mostrés els efectes humanitaris del canvi climàtic. El projecte Consequences es va estrenar el passat desembre de 2009 a Copenague amb una sèrie d’actuacions i iniciatives posades en marxa durant la Cimera del Clima de les Nacions Unides.

Consequences és un mostrador per a la creativitat en la fotografia alhora que un ull testimonial que captura les conseqüències de l’acció de l’home en el canvi climàtic i el Medi Ambient. Les instantànies d’aquesta impressionant col·lecció no tracten de predir un futur més o menys immediat sinó que reflecteixen la situació actual, la dura realitat que viuen dia a dia milions de persones a tot el món i que ja pateixen les conseqüències del canvi climàtic i l’acció indiscriminada de l’home al planeta, conseqüències que es tradueixen en forma de fam, malalties, conflictes, migracions forçades i en general pèrdua de drets humans fonamentals.

Consequences arriba en un moment en què l’atenció del món es dirigeix cap als problemes del Canvi Climàtic i tracta de fer comprendre la urgent necessitat d’actuar sobre aquest. Cadascuna de les històries retratades pels respectius fotògrafs s’ha produït sota les més altes exigències de qualitat; i els seus treballs han estat excel·lentment rebuts per la premsa internacional i el públic en general.

Difonent el missatge de Consequences i el treball d’aquests fotògrafs, des del Festival Alternatilla esperam contribuir a aconseguir un major coneixement i ajudar a entendre les causes i els efectes del canvi climàtic.

Jan Grarup (Dinamarca, 1968)

Climate Refugees Refugiats Climàtics

Banya d’Àfrica | Nov 2009

El campament de refugiats més gran del món a Dadaab, Kenya està abarrotat, superant els 300.000 ocupants i més que van arribant tots els dies. Molts d’ells són els anomenats “refugiats climàtics”, persones que es veuen obligades a deixar les seves llars després de diversos mesos d’intensa sequera. La precària situació ha empitjorat recentment a causa de les fortes pluges. Amb les terres àrides massa eixutes per poder absorbir les precipitacions, les inundacions van en augment, destrossant refugis i contaminant instal·lacions de sanejament. Com a resultat, les malalties transmeses per l’aigua com la malària, prosperen i infecten ràpidament milers de persones. L’ONU estima que per al 2012 hi haurà més de 50 milions de refugiats climàtics, només a Àfrica.

Durant els últims 20 anys, Jan ha viatjat per tot el món documentant molts moments decisius de la història recent. Jan ha documentat la vida diària a ambdós costats de la intifada amb les seves històries “The boys from Ramallah” i “The boys from Hebron”. Jan ha rebut nombrosos premis i resideix a Copenague.

Philip Blenkinsop (UK/Austràlia, 1965)

The Burning Coal in Jharia El Carbó Ardent a Jharia

Jharia, Índia | Oct 2009

Sota l’escorça terrestre de Jharia, descansa un dels majors dipòsits de carbó de l’Índia. Però per a la gent que viu sobre un infern, Jharia és un lloc condemnat. Durant gairebé un segle, el foc incontrolat hi ha cremat sense control a les mines de Jharia, contaminant l’aire amb fums i gasos verinosos i erosionant el sòl obrint perilloses esquerdes. Per als empobrits habitants de Jharia, robar carbó per vendre i furgar entre els enderrocs d’edificis ensorrats a la recerca de material aprofitable, és una perillosa forma de vida. I ara, amb la terra literalment enfonsant-se sota els seus peus, s’enfronten a un desastre ecològic.

Des de la seva arribada a Àsia el 1989, el nom de Blenkinsop s’ha associat als conflictes oblidats. El seu treball, publicat a nivell internacional, ha estat la metxa per a nombroses discussions i debats. Entre altres guardons ha rebut el Premi de Fotoperiodisme d’Amnistia Internacional per la seva excel·lència en el periodisme dels drets humans. Blenkinsop viu a Àsia.

Yuri Kozyrev (Rússia, 1963)

Yamal Peninsula Península de Yamal

Yamal, Rússia | Oct 2009

En el llenguatge dels habitants indígenes Nenets, “Yamal” significa “fi del món”. Aquesta península d’uns 700 quilòmetres de longitud al nord-est de Sibèria alberga 42.000 Nenets a més de la major reserva natural de gas del món. Durant uns 1.000 anys, els Nenets han conduït les seves bandades de rens domesticats fins a les pastures d’estiu més enllà del Cercle Polar Àrtic. Però en l’actualitat, la forma tradicional de vida dels Nenets es veu doblement amenaçada, per l’escalfament de les temperatures que transforma la tundra en un fangós pantà i per la voracitat del món a la recerca de gas natural. El riu Ob, que els Nenets creuen per tornar a les pastures del sud, es congela més tard que mai, obligant els rens a recercar encara més temps en les empobrides pastures de l’hivern.

Nascut a Rússia, Iuri ha cobert amb la seva càmera cadascun dels principals conflictes de l’antiga Unió Soviètica. Ha passat la major part dels últims sis anys a Bagdad, treballant per a la revista Time. Iuri ha rebut nombrosos honors i premis, incloent el Premi OPC Oliver Rebbot, Premi ICP’s Infinity i diversos World Press Photo. Iuri té la seva base a Moscou.

Pep Bonet (Mallorca, 1974)

Blackfields Camps Negres

Mines de Carbó, Polònia | Set 2009

Polònia és un dels majors productors de carbó a Europa i, no casualment, també un dels països més contaminats del continent. La Conca Minera de l’Alta Silèsia a Polònia, on s’extreu carbó des de fa més de 150 anys, està coberta de mines, acereries, forns de coc i fàbriques de productes químics. Els residus d’aquestes indústries omplen centenars d’abocadors en tota la regió. El fum de les centrals tèrmiques contamina l’aire. Els residus líquids i els vessaments procedents de les mines han contaminat aigües subterrànies, rierols i llacs. L’exploració subterrània ha causat danys irreparables al paisatge. Malgrat les reformes de l’última dècada, la mineria de carbó continua sent un negoci perillós i brut.

El treball de Pep se centra sobretot a Àfrica i en projectes a llarg termini. El seu treball sobre temes socials com l’HIV/Sida ha generat diversos llibres de fotografia i nombroses exposicions a tot el món. Pep ha rebut el Premi Kodak al Millor Fotògraf Jove de l’Any, el Premi Eugene Smith Humanistic Grant i diversos World Press Photo. Pep viu a Mallorca.

Kadir van Lohuizen (Països Baixos, 1963)

Brazil’s Range War Guerra Forestal de Brasil

Estat Pará, Brazil | Oct 2009

Els boscos tropicals de l’Amazònia del Brasil es van reduint a un ritme de desenes de milers de quilòmetres quadrats a l’any. Al voltant del 60 al 70 per cent de la desforestació es produeix per la tala dels ranxers, cremant i arrasant arbres, sovint il·legalment, per crear pastures per a la puixant indústria del ramat del país. En els últims anys, Brasil s’ha convertit en el major exportador de carn de vaquí i, no per casualitat, en la tercera nació que més contamina del món, darrere de Xina i dels Estats Units. Les flames dels boscos incendiats i els forns que transformen la fusta en carbó omplen els cels. El ramat també és responsable degut al gas metà que genera. Fins i tot les reserves naturals protegides no estan fora de perill de la desforestació il·legal.

Kadir ha cobert conflictes a Àfrica i a tot el món, però els seus treballs més reconeguts són el seu extens projecte sobre els set grans rius del món i el seu treball sobre la indústria de diamants. Ha rebut nombrosos premis, incloent dos premis World Press Photo. Pertany a l’equip supervisor del comitè organitzador del World Press Photo i ha publicat quatre llibres. Kadir viu a Amsterdam.

Nina Berman (EUA, 1960)

Path of Destruction Camí de Destrucció

British Columbia, Canadà | Ago 2009

Els escarabats dels pins de muntanya han delmat més de 14,5 mil hectàrees (36 milions d’acres) de boscos de pi a la regió de la Columbia Britànica. Els experts prediuen que per al 2014 almenys el 80 per cent dels pins adults varietat Lodgepole típics de la Columbia Britànica hauran mort. Les habituals temperatures hivernals de la zona, inferiors als 6 graus sota zero mantenien l’escarabat sota control. No obstant això, la tendència a l’escalfament ha permès sobreviure les larves de l’escarabat durant l’hivern i proliferar així a un ritme sorprenent. Els arbres morts serveixen de farratge al foc arrasador. Les autoritats reconeixen que l’home no pot detenir el desastre d’assolament que provoca l’escarabat del pi.

Els projectes a llarg termini de Nina Berman s’han centrat sobretot en el paisatge polític i social Americà. El seu treball ha estat àmpliament exposat en museus i galeries de tot el món. És titular de nombrosos premis entre ells World Press Photo, Open Society Institute i New York Foundation for the Arts. Nina viu a Nova York.

Stanley Greene (EUA, 1949)

Shadows of Change Ombres de Canvi

Uummannaq, Groenlàndia | Oct 2009

“Aquest clima no és el nostre. És propi d’altres. Si no tenim glaç, morirem.” Amb aquesta predicció, un caçador Inuit resumeix la situació alarmant per als pobles indígenes que viuen al nord i a l’est de Groenlàndia. Potser en cap altre lloc de la Terra el canvi climàtic sigui tan evident. En alguns llocs, la capa de gel és ja massa fina per permetre el tradicional viatge dels Inuit cap als seus habituals territoris de caça. Els Inuit, que han sobreviscut durant segles de la caça de foques i balenes, estan veient com la seva forma de vida desapareix davant dels seus propis ulls.

Stanley Greene ha treballat intensament i extensivament a tot el món. El seu treball més reconegut internacionalment és la cobertura fotogràfica de la guerra de Txetxènia, de la que també ha publicat el llibre “Open Wound” el 2003. Entre molts altres guardons és titular del premi Eugene Smith Humanistic Grant. Stanley resideix a Nova York.

Francesco Zizola (Itàlia, 1962)

A Paradise in Peril Un Paradís en Perill

Maldives | Oct 2009

Les illes Maldives, situades a l’Oceà Índic, és la nació amb menys altitud del món. Donat que els oceans es van omplint d’aigua procedent del desglaç de les glaceres, aquest paradís tropical serà el primer país del planeta a desaparèixer sota les onades. Els experts prediuen que en els propers 15 anys, l’augment del nivell del mar obligarà als 396.000 habitants de l’illa a emigrar. Altres illes i regions costaneres del món s’enfronten també a amenaces similars. Les migracions forçades per l’augment del nivell del mar afectaran desproporcionadament les nacions pobres i en vies de desenvolupament del món en veure’s aclaparats per l’arribada de refugiats climàtics dels països veïns.

Francesco ha fotografiat els principals conflictes i crisis del món. Ha rebut innumerables honors i premis internacionals, entre ells vuit premis World Press Photo i quatre Pictures of the Year. Francesco viu a Roma.

Jon Lowenstein (EUA, 1970)

In the Oil Sands A les Arenes Petrolíferes

Alberta, Canadà | Oct 2009

Les arenes petrolíferes d’Alberta, Canadà, representen la segona font de cru del món, per darrere d’Aràbia Saudita. Al subsòl d’una àrea de la grandària de Montana (uns 377.000 km2) es troba una reserva estimada d’1,7 bilions de barrils de cru. La petita ciutat de Fort McMurray ha experimentat un boom amb l’afluència de treballadors de l’or negre procedents de tot el món, i les arques de Canadà s’han inflat amb milers de milions en royaltys. Però hi ha un entrebanc. L’explotació minera de les arenes petrolíferes degrada el paisatge, contamina l’aigua i amb les indústries associades de refinat del cru representa el cinc per cent del total de les emissions de gasos efecte hivernacle de Canadà.

En els últims 10 anys, Jon s’ha especialitzat en projectes de fotografia documental en profunditat i a llarg termini, projectes que cuestionen l’estatus quo. Els seus treballs més recents es desenvolupen a Amèrica Central i Sudàfrica. Jon ha estat guardonat amb el títol Alicia Patterson Fellow 2008 i el Premi Getty el 2007. Jon resideix a Chicago.